Ets actriu i ballarina… En quin moment decideixes formar-te com a int\u00e8rpret de llengua de signes i guia int\u00e8rpret de persones amb sordceguesa i per qu\u00e8?<\/b><\/p>\n\n
La llengua de signes sempre m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3, em quedava encantada. De petita era molt t\u00edmida, parlava molt poc i veia les persones sordes, i deia: \u00abUau, aquest \u00e9s el sistema ideal per comunicar-nos en la dist\u00e0ncia, molt atractiu i molt agradable!\u00bb. Vaig comen\u00e7ar amb el teatre de molt joveneta, i hi va haver una \u00e8poca en qu\u00e8 estava buscant una comunicaci\u00f3 vertadera, i vaig pensar que les persones sordes es comuniquen d\u2019una manera m\u00e9s vertadera perqu\u00e8 el cos t\u00e9 m\u00e9s significat que les paraules. Em vaig apuntar a un curs molt b\u00e0sic als 15 anys i despr\u00e9s, em vaig endinsar en aquesta recerca de la veritat en la comunicaci\u00f3. <\/p>\n\n
Vols dir que el cos \u00e9s capa\u00e7 de comunicar m\u00e9s que la paraula?<\/b><\/p>\n\n
Flora Davis deia que nom\u00e9s el 35% d\u2019una conversa \u00e9s verbal, la resta \u00e9s una comunicaci\u00f3 no verbal, nom\u00e9s que no ens atenem a tota la informaci\u00f3 que ens dona el cos.<\/p>\n\n
On va ser la teva formaci\u00f3?<\/b><\/p>\n\n
A l\u2019associaci\u00f3 del Puerto de Santa Mar\u00eda, a C\u00e1diz. Un dia estava a l\u2019associaci\u00f3, van trucar de l\u2019ajuntament, perqu\u00e8 necessitaven alg\u00fa, i ho vaig fer jo. Em va semblar molt satisfactori, i despr\u00e9s vaig fer el cicle superior. Jo vaig entrar sabent llengua de signes i aix\u00f2 va fer que tingu\u00e9s molta facilitat. Vaig estudiar dansa, cosa que em dona una altra flexibilitat, tot l\u2019estudi de l\u2019expressi\u00f3 corporal i m\u00e9s facilitat a l\u2019hora d\u2019expressar-me corporalment. La llengua de signes t\u00e9 un component corporal que \u00e9s evidentment expressiu. Aix\u00ed, a poc a poc vaig anar combinant les arts esc\u00e8niques amb la llengua de signes. La llengua de signes \u00e9s una dansa, \u00e9s una cosa molt bonica. Tamb\u00e9 m\u2019interessa la llengua de signes com a llenguatge esc\u00e8nic. <\/p>\n\n
Has comentat en altres ocasions que t\u2019agrada fer de la llengua de signes un art.<\/b><\/p>\n\n
En una ocasi\u00f3 vaig muntar, juntament amb la Raquel Camacho, Cada \u00e1tomo de mi cuerpo, que \u00e9s un biblioscopi sobre la Hellen Keller, la primera dona sordcega en aconseguir estudis universitaris i la primera en visibilitzar aquest col\u00b7lectiu de persones sordcegues.<\/p>\n\n
Gr\u00e0cies a la hist\u00f2ria de Hellen Keller, que va difondre que les persones sordcegues poden aprendre a parlar, a estudiar i a desenvolupar-se com a persones independents,<\/p>\n\n
vaig comen\u00e7ar amb la creaci\u00f3 coreogr\u00e0fica de sistemes de comunicaci\u00f3. M\u2019agrada adaptar-lo a l\u2019art, que no es quedi nom\u00e9s en el component est\u00e0tic de la int\u00e8rpret. Com que soc actriu, la meva ment creativa va per altres camins. Si la paraula idea s\u2019ha de dir, per qu\u00e8 no ballar-la, i fer-te vibrar a trav\u00e9s del que un impuls dels dits i la bellesa d\u2019unes mans movent-se en l\u2019espai et donen. <\/p>\n\n
Fa poc vas participar com a int\u00e8rpret de llengua de signes en l\u2019obra sobre la guerra, Humanidad, al Teatro Circo Price. Com va ser aquesta experi\u00e8ncia i el proc\u00e9s de preparaci\u00f3? <\/b><\/p>\n\n
En aquest cas, per mi ha estat una gran satisfacci\u00f3 fer servir la llengua de signes, no nom\u00e9s com a int\u00e8rpret, perqu\u00e8 de la mateixa manera que veiem obres on hi ha int\u00e8rprets que parlen en angl\u00e8s i alemany, per qu\u00e8 no hi ha d\u2019haver la llengua de signes que en si mateixa ja \u00e9s una dansa. Em van oferir el personatge del mirall de Goya i va ser molt satisfactori poder fer text parlat i llengua de signes. Com que es tractava d\u2019un text tan po\u00e8tic, ha estat un repte interpretar aquest llenguatge, la visi\u00f3 de la guerra i tota la resta, intentant mantenir el significat que li dona l\u2019autora, que en aquest cas era Mar\u00eda Folguera. <\/p>\n\n
A m\u00e9s, aquesta abstracci\u00f3 de la sordesa posterior que va tenir Goya, em va semblar molt bonic mostrar aquest element simb\u00f2lic, una cosa que va passar en el futur. M\u2019ho vaig preparar basant-me molt en el text i intentant respectar-lo el m\u00e0xim possible, perqu\u00e8 no es deform\u00e9s la po\u00e8tica de l\u2019obra. <\/p>\n\n
Des del principi es va tenir la intenci\u00f3 d\u2019incorporar l\u2019accessibilitat en aquesta obra?<\/b><\/p>\n\n
La proposta de Mar\u00eda Folguera era que hi hagu\u00e9s una int\u00e8rpret i que fos accessible amb subtitulaci\u00f3 i audiodescripci\u00f3. Volien una int\u00e8rpret, i hi ha molta gent que diu que despista. La majoria de les persones sordes treballen m\u00e9s el sentit de la vista, perqu\u00e8 \u00e9s per on t\u2019entra el m\u00f3n, aleshores tenen m\u00e9s rapidesa i amplitud del camp visual. La directora, la Raquel Camacho, va decidir incorporar-me a mi que soc actriu i int\u00e8rpret. <\/p>\n\n
Quins creus que s\u00f3n els principals mites que envolten la llengua de signes a Espanya?<\/b><\/p>\n\n
Per comen\u00e7ar, poca gent la denomina com a llengua de signes, molta gent diu llenguatge de signes. La gent parla de sordmuts, que \u00e9s molt deshonr\u00f3s. Hi ha gent que no ent\u00e9n que no hi hagi una llengua de signes universal, cosa que \u00e9s evident. <\/p>\n\n
Aquests mites s\u2019extrapolen al sector cultural a l\u2019hora d\u2019avaluar que una obra tingui interpretaci\u00f3 en llengua de signes?<\/b><\/p>\n\n
El no rotund d\u2019entrada sol ser per la creen\u00e7a que \u00e9s un element que distorsiona, perqu\u00e8 consideren que pot interferir amb la posada en escena. Seria bonic que s\u2019inclogu\u00e9s. No totes les persones tenen un bon nivell de lectura, hi ha un gran \u00edndex d\u2019analfabetisme funcional. Tamb\u00e9 cal entendre com \u00e9s d\u2019heterog\u00e8nia la comunitat de persones sordes i hi ha un desconeixement general respecte a aix\u00f2. <\/p>\n\n
Com veus el futur de l\u2019accessibilitat cultural a Espanya, espec\u00edficament per a persones amb discapacitat auditiva? Quins s\u00f3n, segons el teu parer, els principals reptes? <\/b><\/p>\n\n
Com a m\u00ednim, les obres haurien d\u2019estar subtitulades. Perqu\u00e8 actualment hi ha molt poques obres amb subtitulaci\u00f3, aleshores no hi ha llibertat d\u2019elecci\u00f3, una persona sorda no t\u00e9 llibertat d\u2019elecci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019escollir funcions accessibles. Tamb\u00e9 hi ha molta gent que perd l\u2019audici\u00f3, no nom\u00e9s les persones sordes signants. Almenys en els principals teatres nacionals i p\u00fablics, haurien de ser accessibles tots els dies, perqu\u00e8 una persona sorda t\u00e9 el mateix dret que jo i que tu d\u2019anar al teatre quan vulgui. <\/p>\n\n
Quins s\u00f3n els teus referents pel que fa a companyies que integrin la llengua de signes, int\u00e8rprets o pa\u00efsos que estiguin m\u00e9s desenvolupats en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019accessibilitat cultural?<\/b><\/p>\n\n
A Fran\u00e7a es van comen\u00e7ar a fer festivals d\u2019art i cultura sorda. Jo vaig participar en el mundial que vam fer a Roma amb una coreografia de flamenc amb ballarins sords. Interpretava el so de la guitarra i ells ballaven a trav\u00e9s de les vibracions, aix\u00ed els vaig ensenyar l\u2019estructura del flamenc. A Espanya tamb\u00e9 hi ha festivals de cine i d\u2019humor dirigits a la comunitat sorda. Tanmateix, tot est\u00e0 dirigit i fet per a les persones sordes, poques vegades el p\u00fablic oient hi assisteix com a part de la cultura, de la mateixa manera que podem anar a un concert de m\u00fasica cl\u00e0ssica o a un teatre en vers. Com a referents, he anat consultant l\u2019Emmanuelle Laborit, una actriu francesa que va ser una de les primeres actrius sordes que v\u00e8iem al cine. Tinc companys que s\u00f3n poetes en llengua de signes, el Miguel \u00c1ngel Sampedro, que va ser una de les primeres persones sordes que es va llicenciar en filologia hisp\u00e0nica. Va fer la seva tesi sobre la poesia en llengua de signes. Pel que fa a obres, hi ha C\u00e1ligula muri\u00f3. Yo no, Tribus i C\u00e1scaras vac\u00edas. A mi m\u2019interessa que la llengua de signes pugui tenir cabuda com a llenguatge esc\u00e8nic. <\/p>\n\n
Quins s\u00f3n els teus pr\u00f2xims projectes?<\/b><\/p>\n\n
Ara comen\u00e7ar\u00e9 un projecte a l\u2019Acad\u00e8mia del Cine, d\u2019un personatge que signa i que sent, per\u00f2 que no vol parlar. Tamb\u00e9 tinc el meu projecte personal, que t\u00e9 a veure amb tots els llenguatges que tinc al cap. Veig el m\u00f3n de les mans des d\u2019un punt de vista m\u00e9s personal i estic escrivint sobre aix\u00f2. Jo mateixa dirigeixo i interpreto. <\/p>\n\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ets actriu i ballarina… En quin moment decideixes formar-te com a int\u00e8rpret de llengua de signes i guia int\u00e8rpret de persones amb sordceguesa i per qu\u00e8? La llengua de signes sempre m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3, em quedava encantada. De petita era molt t\u00edmida, parlava molt poc i veia les persones sordes, i deia: \u00abUau, aquest \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":6716,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[281],"tags":[],"class_list":["post-10526","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes"],"yoast_head":"\n